PRODUCTES DE LA TERRA

Diuen que no es pot abandonar un lloc sense tastar els productes que aquest t'ofereix, només així pots saber com és la gent del país. Jo no sóc dels que aprecio amb excés el que podríem anomenar "turisme gastronòmic", però si que tinc clar que un país o un territori que sap cuinar i agradar cuinant és un lloc de riquesa en tots els aspectes (i no em refereixo a riquesa en sentit econòmic, sinó a riquesa en sentit humà).

El Perigord és un d'aquests llocs. Les matèries primeres són aquí de primera qualitat i la cuina és prou elaborada com per a gaudir d'ella.

El producte rei és sense cap mena de dubte l'ànec i l'oca. No ha d'estranyar que aquesta comarca sigui la capital francesa dels productes derivats d'aquests bestiar de ploma que tenim tan abandonat al nostre país. Els foies del Perigord són els més reconeguts de França. Els magrets o els confits d'ànec, l'amanida d'ànec... són excel·lents.

La tòfona, no cap dir-ho, també és un producte de primera qualitat que es troba abundantment en aquesta terra.

Els camps de nogueres també s'extenen per tot aquest paisatge i del seu fruit n'elaboren licors, entre ells algun amb denominació de "ratafia".

Tota la regió també és productora de bons vins i de fet la denominació de "Perigord porpre" a la comarca de la qual és capital Bergerac, pren el nom del color del raïm.

En definitiva, el Perigord és un territori on els sibarites hi poden gaudir d'allò més.

LA VIDA SOTA TERRA AL PERIGORD

La comarca del Perigord, amb les seves cingleres de roca calcària, boscos frondosos i rius abundants, va esdevenir un entorn privilegiat per a que els primers homes prehistòrics s'hi establissin. Des dels inicis dels temps aquest entorn va ser ocupat per l'home i hi va deixar empremta amb l'ocupació de coves i balmes.

Si seguim la vall del Vézère hi trobarem els amants de la prehistòria hi trobaran la major aglomeració de vestigis d'aquell temps. El recorregut ens portarà fins a Les-Eyzies-de-Tayac , on precisament hi ha el Museu Nacional de la Prehistòria.

Hi ha moltes coves amb records del pas de l'home, però la principal és Lascaux al poble de Montignac. Es diu que és la "capella sixtina de l'art prehistòric" i avui en dia es pot visitar una rèplica totalment fidel a l'original, atès que l'excés de turistes malmetia irreversiblement les precioses pintures que els nostres ancestres van deixar en aquella cova.

La rèplica no decep, la quantitat i qualitat de pintures és tan espectacular i que un no deixa d'enamorar-se dels artistes que van fer aquella obra.

A mesura que avancem en el temps els habitants de la zona no van deixar pas el refugi i la seguretat que els oferien les balmes dels serrats i cingleres. El que van fer va ser adaptar l'espai a les noves construccions i és així com poder admirar la casa forta o castell troglodític de Reignac.

Seguint la mateixa vall s'arriba a una nova mostra de l'aprofitament de les cingleres: el poble de La Roque Saint-Christophe.

En queden pocs vestigis, tot i que una maqueta ens permet fer-nos una idea perfecte de com devia ser en aquell temps. Es tracta de tot un poble que va ser construït verticalment en la mateixa cinglera, aprofitant terrasses naturals i balmes excavades en la roca. Durant l'Edat Mitjana es va fortificar tot el lloc per a convertir-lo en inexpugnable.

Més enllà de la vida de l'home sota terra tota la regió també és plena de grutes i coves naturals i visitables, les quals no van oferir refugi en temps pretèrits, però que ara ofereixen al visitant l'encant de les concrecions naturals d'estalagtites, estalagmites, rius d'aigua subterrània, ... formes capritxoses fetes per la paciència de la natura que envolten de màgia qui les observa.

MARQUEYSSAC

El Perigord està ple de jardins públics i privats: Cadiot, Eyrignac, castillo de Losse, les jardins de l'Imaginaire, Hautefort, Jardins d'Eau... quasi tots ells formen part del complex dels castells romàntics que s'hi van edificar. Alguns són jardins a l'anglesa , d'altres del tipus francès. Fins i tot n'hi ha algun d'inspiració japonesa i un de plantes tropicals a la Roque Gageac.

Uns de molt recomanables són els jardins del castell de Marqueyssac.

Els anomenen jardins "suspesos" atès que es troben dalt de tot d'una carena i s'obren a una espectacular cinglera que s'aboca directament sobre el riu Dordonya.

La vista d'ocell des d'aquí és espectacular, doncs la panoràmica s'obre a tota la vall i sobre el poble de la Roque Gageac. És un bon lloc per a fer un recorregut romàntic sota els arbres, ja sigui de dia com de nit, doncs els mesos d'estiu il·luminen els jardins amb espelmes.

La part més treballada dels jardins és la zona dels boixos curosament tallats amb formes arrodonides i quadrades, les mans d'experts i pacients jardiners han donat aquestes formes singulars i quasi màgiques.

Més informació en el següent enllaç: Jardins de Marqueyssac

ELS POBLES MÉS BONICS DE FRANÇA

En anar per terres franceses interesseu-vos per la marca "Les plus beaux villages de France". Aquesta organització identifica des de l'any 1982 les poblacions que, mantenint unes condicions establertes de qualitat i quantitat de monuments i d'urbanisme, es distingeixen pel seu atractiu.

Els francessos són molt donats a posar etiquetes i en algunes ocasions potser exageren, però és ben cert que aquesta marca turística, la dels pobles més bonics del país, fa justícia al que hi trobarem i, per tant, és una garantia per al visitant.

El Perigord disposa de fins a vint-i-sis municipis valorats amb aquesta qualificació i és potser la comarca francesa amb més acumulació de municipis distingits.

El nostre viatge ens ha permès descobrir-ne alguns: Limeuil, Puy L'Évéque, Saint Léon Sur Vézere, Beynac ...

Aquests pobles permeten al viatger fer un passeig tranquil i pausat pels seus carrers,descobrir els monuments i l'arquitectura que els caracteritzen i, sobretot, prendre nota dels petits detalls que pot anar trobant en cada cantonada, en una façana o en un parc o un entorn.

EL PAISATGE DE MATINADA

Una de les coses que m'agrada fer quan viatjo és llevar-me molt de matinada i anar a fer una volta per la ciutat o pels entorns del lloc on fem nit. Això permet conèixer una altra cara de la destinació.

És el moment en que tot es desperta, ja passada la nit, i es descobreixen matisos diferents. Els primers raigs de sol donen una llum diferent a les pedres o els paisatges, les obres van deixant pas a la claror del dia, i els pobles i ciutats comencen a bellugar accelerant el ritme d'una manera pausada.

En el nostre viatge al Perigord vaig posar en pràctica de nou aquest costum i a les sis de la matinada ja estava llevat. L'estada que vam fer en una casa d'hostes ubicada al centre mateix del "triangle d'or" del Perigord Negre (Le Lys de Castelnaud, un establiment del tot recomanable) em va permetre recòrrer en pocs quilòmetres els monuments principals de la zona amb les primeres clarors del dia.

Vaig poder fotografiar les darreres boires matinals que s'esmunyien sobre la llera del riu en el poble de Beynac, vaig poder fotografiar les pedres de Castelnaud banyades per la llum rosada de la matinada i , sobretot, vaig poder passejar pels camps de nogueres, amb les seves fulles de verd elèctric, mentre m'acompanyaven com a únic soroll del moment la fressa dels omnipresents corbs.

El moment, realment, era màgic!

CASTELNAUD

El Perigord és un dels principals escenaris històrics de la Guerra dels Cents Anys que va enfrontar els regnes de França i Anglaterra per la possessió de les terres d'Aquitània. Per la seva condició de terra de frontera entre regnes el paisatge està motejat de grans castells que van tenir un paper protagonista en aquella època convulsa.

Una de les coses que et permet aquesta comarca és sentir-te traslladat a l'edat mitjana tot passejant pels seus bonics pobles de pedra, pels boscos i pujols, i tot visitant imponents castells com és el de Castelnaud.

Aquesta fortalesa, aixecada en un rocar amb unes vistes privilegiades a la vall del Dordonya, és una de les més visitades del país. Aquesta visita s'ho val, pels paisatges que es veuen des d'ella (es mira fit a fit amb el castell de Beynac que fou fortalesa enemiga durant l'edat mitjana), perquè el castell és un magnífic i perfecte exemplar de fortalesa medieval i perquè a més conté un museu sobre la guerra en l'edat mitjana que permet descobrir i conèixer tècniques de guerra, armes i eines com les catapultes...

A tot això poder afegir-hi que Castelnaud també va tenir un paper protagonista durant la croada contra els càtars d'Occitània, quan l'any 1214 Simó de Montfort, el cap de la croada, va prendre el castell i va destruir-lo.

LA ROQUE GAGEAC I NAVEGACIÓ PEL DORDONYA

Una visita també imprescindible del Perigord Negre és el poble de La Roque Gageac.

Inscrit dins el grup de "viles més bòniques de França", es tracta d'un poblet que va crèixer en l'estret tram de terra que hi ha entre un gran penyal i el riu Dordonya. La seva bellesa el va fer mereixedor del títol de tercer poble més bonic de França.

Totes les cases de pedra estan arrenglerades amb la façana cara el riu i, rere seu, un gran cingle de pedra calcària amb signes d'haver estat aprofitat per a habitatges troglodítics. Això li dóna una imatge característica, però a més li provoca un micro-clima singularment càlid que permet l'existència d'un jardí de plantes tropicals i mediterrànies.

En un extrem de la vila hi trobem el castell dels bisbes de Sarlat, que domina la visual del poble i li confereix un aspecte més noble encara.

Com la Roque viu de cara al riu és aquí on podem pujar a una de les barques turístiques que ens permetran conèixer el riu Dordonya des de dins seu mateix.

En el port podem agafar una de les gavarres -hi ha dues empreses dedicades a això- que ens portaran a fer una navegació per un tram del riu.

Les gavarres eren les típiques embarcacions de cabotatge del Dordonya i ara s'han convertit en la millor eina per a fer un recorregut fluvial que ens portarà, en un recorregut de dues hores, a veure des de dins de l'aigua els paisatges espectaculars que voregen el riu i els seus monuments.

Durant el recorregut veurem els castells de Fayrac, Beynac i Castelnaud. També podrem recrear-nos amb els cingles de Marqueysac, el bosc de ribera i de tant en tant se'ns apareixerà algun ocell (falcons, bernats pescaires, martinets...).

No és recomanable deixar passar l'oportunitat de navegar amb gavarre i conèixer l'espectacularitat d'aquest paisatge i la història del riu que hom aprèn gràcies a les explicacions que s'ofereixen durant el recorregut.

DOMME, L'ACRÒPOLIS DEL PERIGORD

Domme és una bastida fortificada que es va construir dalt de tot d'un penyal i que, per la seva privilegiada posició, representa una bona opció per a poder observar les millors vistes sobre la vall de la Dordonya.

Es coneix com a "acròpolis del Perigord" i va ser edificada pel rei francès , en un lloc estratègic, per a oposar-se als anglesos que havien ocupat part de la vall.

Dalt del seu vertiginós penyal, al ciutat ofereix una panoràmica excepcional del riu Dordonya des de l'excepcional mirador de la Barre.

Està envoltada de muralles i portes fortificades. Una d'aquestes portes, l'espectacular Porta de les Torres, va ser utilitzada com a presó i en ellà hi tancaren setanta cavallers templers l'any de la dissolució de l'orde, el 1307. Durant el seu captiveri els templers van gravar en les parets de la presó diferents símbols que encara avui es poden veure.

En una de les places hi trobem el mercat cobert. Sota d'ell s'accedeix a la cova de Domme, una cova natural que també va ser utilitzada com a habitatges i refugi dels habitants de la vila.

SARLAT

Sarlat-la-Canèda - o simplement Sarlat- és la capital del Perigord Negre. Una visita imprescindible.

La ciutat es manté pràcticament igual com era en l'edat mitjana. Va ser objecte d'un ambiciós pla de restauració que l'ha transformat en una de les viles més boniques de França. Tot això a partir del moment que la llei Malraux va decretar , per primera vegada a Sarlat, la protecció dels centres històrics més importants del país.

És aquest urbanisme pretèrit el que ha fet que fos l'escenari triat per a filmar moltes pel·lícules d'època (Jeanne d'Arc, La fille de l'Artagnan...).

És una petita ciutat per a passejar i anar admirant una rera altra cada façana de pedra, cada palau, cada raconet i cada església. Els seus monuments més importants seran la catedral de Saint Sacerdos, l'església de Santa Maria (convertida en un impresionant mercat cobert) o la lanterne des morts; però el veritable monument és tot el conjunt arquitectònic de la ciutat.

Estem també a la capital del foie-gras i de les oques i per això també és molt important apropar-se al mercat que s'organitza cada dissabte a la plaça del centre. Es tracta del principal i més concorregut mercat de la comarca, on adquirir productes típics del camp, inclòs l'omnipresent foie i les valuoses tòfones quan és l'època.

Cal dedicar mig dia a conèixer la ciutat i quedar impresionats per la seva bellesa, sentint-nos transportats a temps pretèrits.

L'enllaç amb l'oficina de turisme de Sarlat és: Ofice de Tourisme de Sarlat

LES "BASTIDES " DEL PERIGORD

El safreig públic de Villefranche du Perigord.

L'església de Villefranche.

El característic mercat porxat de Belves.

El perfil de Belves, pobles encimbellat dalt d'un
turó que es guardava dins un recinte emmurallat.

El Perigord és una comarca on destaca la comunió perfecte entre la natura i els poblets.

L'arquitectura de les viles rurals és característica de la zona , amb façanes de pedra i teulades vermelles.

Entre aquests pobles destaquen les "bastides".

Les bastides eren pobles de nova creació que en el segle XIII, just passada la Guerra dels Cent Anys, es creaven per ordre reial, ja fos pels anglesos o pels francesos, per a repoblar aquesta zona.

Totes elles es disposaven en una planta tipus, de carrers quadriculats, emmurallades i amb uns edificis estandaritzats: l'església, un mercat cobert, edificis de serveis i muralles.

Els exemples més notables de bastida són Monpazier (a la comarca veïna de Lot et Garona) i Villefranche du Perigord.

En la nostra estada vam visitar aquesta darrera i la de Belves.

Passejar pels seus carrers perfectament conservats és una bona manera de retrocedir a l'edat mitjana.

PERIGORD, FRANÇA

Un territori que ens té el cor robat és l'interior de França.

El nostre país veí no sols és una gran ciutat com París, més aprop nostre tenim les zones rurals menys turístiques , però plenes d'història Aveyron, Midi-Pirineus, Aquitània ...

I en aquest darrera darrera regió francesa hi trobem el Departament de Dordogne-Perigord amb uns encants totalment especials.

La distància respecte Girona çes de 476 km i s'hi arriba per les autopistes A9,A61,A62 i A20 franceses.

El Departament es troba dividit turísticament en quatre colors: el verd, el blanc (amb la capital Perigueux), el porpre i el negre. Aquest darrer, el Perigord Negre conté la condensació més important dels principals atractius turístics i històrics de la zona.

Estem parlant d'espais carregats d'història que comencen amb la gran acumulació de vestigis prehistòrics (és la capital de les pintures rupestres d'Europa) i segueix amb imponents castells i bastides de l'època de la Guerra dels Cent Anys.

Esdevé aleshores una zona eminentment rural que en els darrers anys s'ha obert al turisme cultural i de natura.

I és que la zona és veritablement privilegiada en aquests dos aspectes, doncs no he trobat lloc on encaixi tan perfectament la història, la natura i l'home.

Vam estar a la Dordonya durant quatre dies del mes de maig de 2010. Havíem fet el gran descobriment, anys abans , dels espais propers del Departament del Lot i ens havia semblat que la veïna Dordonya podia superar-lo. No ens equivocàvem.
El web del Perigord és: www.perigordnoir.com