LA ROQUE GAGEAC I NAVEGACIÓ PEL DORDONYA

Una visita també imprescindible del Perigord Negre és el poble de La Roque Gageac.

Inscrit dins el grup de "viles més bòniques de França", es tracta d'un poblet que va crèixer en l'estret tram de terra que hi ha entre un gran penyal i el riu Dordonya. La seva bellesa el va fer mereixedor del títol de tercer poble més bonic de França.

Totes les cases de pedra estan arrenglerades amb la façana cara el riu i, rere seu, un gran cingle de pedra calcària amb signes d'haver estat aprofitat per a habitatges troglodítics. Això li dóna una imatge característica, però a més li provoca un micro-clima singularment càlid que permet l'existència d'un jardí de plantes tropicals i mediterrànies.

En un extrem de la vila hi trobem el castell dels bisbes de Sarlat, que domina la visual del poble i li confereix un aspecte més noble encara.

Com la Roque viu de cara al riu és aquí on podem pujar a una de les barques turístiques que ens permetran conèixer el riu Dordonya des de dins seu mateix.

En el port podem agafar una de les gavarres -hi ha dues empreses dedicades a això- que ens portaran a fer una navegació per un tram del riu.

Les gavarres eren les típiques embarcacions de cabotatge del Dordonya i ara s'han convertit en la millor eina per a fer un recorregut fluvial que ens portarà, en un recorregut de dues hores, a veure des de dins de l'aigua els paisatges espectaculars que voregen el riu i els seus monuments.

Durant el recorregut veurem els castells de Fayrac, Beynac i Castelnaud. També podrem recrear-nos amb els cingles de Marqueysac, el bosc de ribera i de tant en tant se'ns apareixerà algun ocell (falcons, bernats pescaires, martinets...).

No és recomanable deixar passar l'oportunitat de navegar amb gavarre i conèixer l'espectacularitat d'aquest paisatge i la història del riu que hom aprèn gràcies a les explicacions que s'ofereixen durant el recorregut.

DOMME, L'ACRÒPOLIS DEL PERIGORD

Domme és una bastida fortificada que es va construir dalt de tot d'un penyal i que, per la seva privilegiada posició, representa una bona opció per a poder observar les millors vistes sobre la vall de la Dordonya.

Es coneix com a "acròpolis del Perigord" i va ser edificada pel rei francès , en un lloc estratègic, per a oposar-se als anglesos que havien ocupat part de la vall.

Dalt del seu vertiginós penyal, al ciutat ofereix una panoràmica excepcional del riu Dordonya des de l'excepcional mirador de la Barre.

Està envoltada de muralles i portes fortificades. Una d'aquestes portes, l'espectacular Porta de les Torres, va ser utilitzada com a presó i en ellà hi tancaren setanta cavallers templers l'any de la dissolució de l'orde, el 1307. Durant el seu captiveri els templers van gravar en les parets de la presó diferents símbols que encara avui es poden veure.

En una de les places hi trobem el mercat cobert. Sota d'ell s'accedeix a la cova de Domme, una cova natural que també va ser utilitzada com a habitatges i refugi dels habitants de la vila.

SARLAT

Sarlat-la-Canèda - o simplement Sarlat- és la capital del Perigord Negre. Una visita imprescindible.

La ciutat es manté pràcticament igual com era en l'edat mitjana. Va ser objecte d'un ambiciós pla de restauració que l'ha transformat en una de les viles més boniques de França. Tot això a partir del moment que la llei Malraux va decretar , per primera vegada a Sarlat, la protecció dels centres històrics més importants del país.

És aquest urbanisme pretèrit el que ha fet que fos l'escenari triat per a filmar moltes pel·lícules d'època (Jeanne d'Arc, La fille de l'Artagnan...).

És una petita ciutat per a passejar i anar admirant una rera altra cada façana de pedra, cada palau, cada raconet i cada església. Els seus monuments més importants seran la catedral de Saint Sacerdos, l'església de Santa Maria (convertida en un impresionant mercat cobert) o la lanterne des morts; però el veritable monument és tot el conjunt arquitectònic de la ciutat.

Estem també a la capital del foie-gras i de les oques i per això també és molt important apropar-se al mercat que s'organitza cada dissabte a la plaça del centre. Es tracta del principal i més concorregut mercat de la comarca, on adquirir productes típics del camp, inclòs l'omnipresent foie i les valuoses tòfones quan és l'època.

Cal dedicar mig dia a conèixer la ciutat i quedar impresionats per la seva bellesa, sentint-nos transportats a temps pretèrits.

L'enllaç amb l'oficina de turisme de Sarlat és: Ofice de Tourisme de Sarlat

LES "BASTIDES " DEL PERIGORD

El safreig públic de Villefranche du Perigord.

L'església de Villefranche.

El característic mercat porxat de Belves.

El perfil de Belves, pobles encimbellat dalt d'un
turó que es guardava dins un recinte emmurallat.

El Perigord és una comarca on destaca la comunió perfecte entre la natura i els poblets.

L'arquitectura de les viles rurals és característica de la zona , amb façanes de pedra i teulades vermelles.

Entre aquests pobles destaquen les "bastides".

Les bastides eren pobles de nova creació que en el segle XIII, just passada la Guerra dels Cent Anys, es creaven per ordre reial, ja fos pels anglesos o pels francesos, per a repoblar aquesta zona.

Totes elles es disposaven en una planta tipus, de carrers quadriculats, emmurallades i amb uns edificis estandaritzats: l'església, un mercat cobert, edificis de serveis i muralles.

Els exemples més notables de bastida són Monpazier (a la comarca veïna de Lot et Garona) i Villefranche du Perigord.

En la nostra estada vam visitar aquesta darrera i la de Belves.

Passejar pels seus carrers perfectament conservats és una bona manera de retrocedir a l'edat mitjana.

PERIGORD, FRANÇA

Un territori que ens té el cor robat és l'interior de França.

El nostre país veí no sols és una gran ciutat com París, més aprop nostre tenim les zones rurals menys turístiques , però plenes d'història Aveyron, Midi-Pirineus, Aquitània ...

I en aquest darrera darrera regió francesa hi trobem el Departament de Dordogne-Perigord amb uns encants totalment especials.

La distància respecte Girona çes de 476 km i s'hi arriba per les autopistes A9,A61,A62 i A20 franceses.

El Departament es troba dividit turísticament en quatre colors: el verd, el blanc (amb la capital Perigueux), el porpre i el negre. Aquest darrer, el Perigord Negre conté la condensació més important dels principals atractius turístics i històrics de la zona.

Estem parlant d'espais carregats d'història que comencen amb la gran acumulació de vestigis prehistòrics (és la capital de les pintures rupestres d'Europa) i segueix amb imponents castells i bastides de l'època de la Guerra dels Cent Anys.

Esdevé aleshores una zona eminentment rural que en els darrers anys s'ha obert al turisme cultural i de natura.

I és que la zona és veritablement privilegiada en aquests dos aspectes, doncs no he trobat lloc on encaixi tan perfectament la història, la natura i l'home.

Vam estar a la Dordonya durant quatre dies del mes de maig de 2010. Havíem fet el gran descobriment, anys abans , dels espais propers del Departament del Lot i ens havia semblat que la veïna Dordonya podia superar-lo. No ens equivocàvem.
El web del Perigord és: www.perigordnoir.com

Els colors del viatge?

El nom d'aquest bloc (Els colors del viatge) no és aleatori.

Sempre que faig un viatge intento identificar-lo amb un color que el distingeixi, es tracta de veure quin és el color que predomina en els llocs o en el conjunt de llocs que visites i que més gravat a la retina pot haver quedat.

La paleta de colors és molt variada, com ho és també la percepció que múltiples persones puguin tenir d'una mateixa cosa o d'un mateix lloc. Cada persona és un món i cada persona percep les coses i els espais d'una manera diferent.

Com també una mateixa persona pot percebre de manera diferent un mateix lloc en funció de com i quan el visiti.

Aquesta diversitat de sensacions i percepcions enriqueix el viatge i fa que les seves possibilitats siguin infinites.

Fixem-nos en les tres fotografies d'aquesta entrada. Corresponen a un mateix lloc (La Valletta, a Malta) però estan fetes en diferents hores del dia i la nit. Un mateix lloc es multiplica i es torna diferent segons l'hora i el moment.

En aquest bloc explicaré la meva percepció dels llocs visitats - els colors que jo hi he vist - , conscient que els altres viatgers hi trobarien altres colors, hi viurien altres experiències.

Però aquestes són les meves...

De què va aquest bloc?

Al llarg dels darrers anys he anat fent diversos viatges i sortides amb la meva companya, l'Ànna, o amb la família.

Tot això ho he anat guardant en dues carpetes: la dels records personals que cadascú guarda en la seva memòria i en arxius fotogràfics que han esdevingut àlbums o simplement s'han guardat en l'ordinador.

Ara m'he decidit a obrir aquest bloc per a explicar totes aquestes vivències i els llocs visitats, com també els que podem anar visitant a partir d'ara.

A la xarxa existeixen molts blocs, webs i altres eines on la gent explica els seus viatges. I aquest bloc no vol ser altra cosa que una una proposta més d'aquest tipus.

Jo sempre dic que que el viatge conté tres moments especials: la preparació, el moment de fer-lo i el moment de recordar-lo.

Amb aquest bloc vull compartir el tercer moment - el record- amb qui li pugui interessar.

Si això pot ajudar a suggerir propostes de viatge o d'escapades, ampliar informació que hom busqui sobre alguns llocs o simplement entretenir una estona i informar, ja em donaré per satisfet.

Comencem el viatge...