La comarca del Perigord, amb les seves cingleres de roca calcària, boscos frondosos i rius abundants, va esdevenir un entorn privilegiat per a que els primers homes prehistòrics s'hi establissin. Des dels inicis dels temps aquest entorn va ser ocupat per l'home i hi va deixar empremta amb l'ocupació de coves i balmes.
Si seguim la vall del Vézère hi trobarem els amants de la prehistòria hi trobaran la major aglomeració de vestigis d'aquell temps. El recorregut ens portarà fins a Les-Eyzies-de-Tayac , on precisament hi ha el Museu Nacional de la Prehistòria.
Hi ha moltes coves amb records del pas de l'home, però la principal és Lascaux al poble de Montignac. Es diu que és la "capella sixtina de l'art prehistòric" i avui en dia es pot visitar una rèplica totalment fidel a l'original, atès que l'excés de turistes malmetia irreversiblement les precioses pintures que els nostres ancestres van deixar en aquella cova.
La rèplica no decep, la quantitat i qualitat de pintures és tan espectacular i que un no deixa d'enamorar-se dels artistes que van fer aquella obra.
A mesura que avancem en el temps els habitants de la zona no van deixar pas el refugi i la seguretat que els oferien les balmes dels serrats i cingleres. El que van fer va ser adaptar l'espai a les noves construccions i és així com poder admirar la casa forta o castell troglodític de Reignac.
Seguint la mateixa vall s'arriba a una nova mostra de l'aprofitament de les cingleres: el poble de La Roque Saint-Christophe.
En queden pocs vestigis, tot i que una maqueta ens permet fer-nos una idea perfecte de com devia ser en aquell temps. Es tracta de tot un poble que va ser construït verticalment en la mateixa cinglera, aprofitant terrasses naturals i balmes excavades en la roca. Durant l'Edat Mitjana es va fortificar tot el lloc per a convertir-lo en inexpugnable.
Més enllà de la vida de l'home sota terra tota la regió també és plena de grutes i coves naturals i visitables, les quals no van oferir refugi en temps pretèrits, però que ara ofereixen al visitant l'encant de les concrecions naturals d'estalagtites, estalagmites, rius d'aigua subterrània, ... formes capritxoses fetes per la paciència de la natura que envolten de màgia qui les observa.
Si seguim la vall del Vézère hi trobarem els amants de la prehistòria hi trobaran la major aglomeració de vestigis d'aquell temps. El recorregut ens portarà fins a Les-Eyzies-de-Tayac , on precisament hi ha el Museu Nacional de la Prehistòria.
Hi ha moltes coves amb records del pas de l'home, però la principal és Lascaux al poble de Montignac. Es diu que és la "capella sixtina de l'art prehistòric" i avui en dia es pot visitar una rèplica totalment fidel a l'original, atès que l'excés de turistes malmetia irreversiblement les precioses pintures que els nostres ancestres van deixar en aquella cova.
La rèplica no decep, la quantitat i qualitat de pintures és tan espectacular i que un no deixa d'enamorar-se dels artistes que van fer aquella obra.
A mesura que avancem en el temps els habitants de la zona no van deixar pas el refugi i la seguretat que els oferien les balmes dels serrats i cingleres. El que van fer va ser adaptar l'espai a les noves construccions i és així com poder admirar la casa forta o castell troglodític de Reignac.
Seguint la mateixa vall s'arriba a una nova mostra de l'aprofitament de les cingleres: el poble de La Roque Saint-Christophe.
En queden pocs vestigis, tot i que una maqueta ens permet fer-nos una idea perfecte de com devia ser en aquell temps. Es tracta de tot un poble que va ser construït verticalment en la mateixa cinglera, aprofitant terrasses naturals i balmes excavades en la roca. Durant l'Edat Mitjana es va fortificar tot el lloc per a convertir-lo en inexpugnable.
Més enllà de la vida de l'home sota terra tota la regió també és plena de grutes i coves naturals i visitables, les quals no van oferir refugi en temps pretèrits, però que ara ofereixen al visitant l'encant de les concrecions naturals d'estalagtites, estalagmites, rius d'aigua subterrània, ... formes capritxoses fetes per la paciència de la natura que envolten de màgia qui les observa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada