dijous, 8 de setembre de 2011

SAN VITO LO CAPO





Després de deixar els terrenys erms i secs on s'assenten les ruïnes de Segesta, la carretera ens porta cap a la platja, buscant la frescor de les aigües netes i clares del Mediterrà.

Aquest recorregut pel sector extrem del nord-oest de l'illa permet conèixer els dos paisatges més característics de Sicília: el costaner i les extensions de prat més erm, dominat pels colors grocs dels matolls i a on el verd dels arbres intenta guanyar tímidament espai.

Des del poblet costaner de Castellammare del Golfo una carretera voreja la reserva natural dello Zingaro i arriba fins a l'extrem de la península on trobem el poble de San Vito lo Capo.

Aquesta és una de les estacions turístiques més atraients per als sicilians i no és per altra cosa per la qualitat de les seves aigües, d'un blau cel intens contrastat amb el blanc de la sorra. Realment convida a banyar-s'hi.

Un dels principals atractius de San Vito és al seva gastronomia.

El plat característic d'aquí és el cus-cus de peix i sols per tastar-lo ja val la pena arribar-hi.
El cus-cus de peix és una herència culinària de quan l'ocupació àrab de l'illa i cada any s'organitza una festa popular dedicada a aquest típic plat.

El dinar l'encetem amb uns antipasti abundosos, ho reguem tot amb un dels magnífics vins blancs sicilians i ho rematem amb un dels postres més típics de l'illa: els exquisits cannolis.

Una de les conclusions que treurem del viatge a Sicília és, precisament, que aquest és un dels millors destins que pugui haver-hi per als qui vulguin practicar el turisme gastronòmic. Com aquí no es menja enlloc.

Cap comentari:

Publica un comentari