dijous, 10 de març del 2011

EL PAISATGE DE MATINADA





Una de les coses que m'agrada fer quan viatjo és llevar-me molt de matinada i anar a fer una volta per la ciutat o pels entorns del lloc on fem nit. Això permet conèixer una altra cara de la destinació.

És el moment en que tot es desperta, ja passada la nit, i es descobreixen matisos diferents. Els primers raigs de sol donen una llum diferent a les pedres o els paisatges, les obres van deixant pas a la claror del dia, i els pobles i ciutats comencen a bellugar accelerant el ritme d'una manera pausada.

En el nostre viatge al Perigord vaig posar en pràctica de nou aquest costum i a les sis de la matinada ja estava llevat. L'estada que vam fer en una casa d'hostes ubicada al centre mateix del "triangle d'or" del Perigord Negre (Le Lys de Castelnaud, un establiment del tot recomanable) em va permetre recòrrer en pocs quilòmetres els monuments principals de la zona amb les primeres clarors del dia.

Vaig poder fotografiar les darreres boires matinals que s'esmunyien sobre la llera del riu en el poble de Beynac, vaig poder fotografiar les pedres de Castelnaud banyades per la llum rosada de la matinada i , sobretot, vaig poder passejar pels camps de nogueres, amb les seves fulles de verd elèctric, mentre m'acompanyaven com a únic soroll del moment la fressa dels omnipresents corbs.

El moment, realment, era màgic!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada